Tribut a Harry Potter

Ahir per la nit, a les 4 de la matinada, vaig tancar el setè llibre d'aquesta saga amb la que he crescut. 

El primer llibre, publicat quan jo debia tenir uns 6 anys, no va arribar a les meves mans fins als 9. Aquests llibres van marcar una gran part de mi, suposo que com a molts altres nens de la meva edat que se'ls van llegir. Per a mi, va ser com descobrir un nou món on poder somiar, al principi. I sé, que des de que em vaig llegir els quatre primers, per mi la màgia va ser una cosa en la que creure fermament, la màgia va quedar definida en aquells llibres. Ara em pendreu per tòtila, ho sé, però m'és igual. Hi ha gent que creu en Déu, doncs jo crec en la màgia (i en l'amistat, però això ara és un tema a part). Crec que tothom necessita creure en alguna cosa i jo crec en la màgia. 

Jo sóc d'aquelles persones que quan van fer els 11 anys esperaven amb il·lusió la seva carta, portada per una bonica òliva, per poder anar a Hogwarts. 

Molta gent es riu de mi quan els dic que Harry Potter és la meva saga de llibres preferida i que formen part de mi. Però és cert! Jo ara no sabria explicar el concepte de "màgia" o "bruixot" o "encanteri" sense Harry Potter. La Joanne Kathleen Rowling ha creat més que una saga de llibres, ha creat l'univers de la màgia. I per mi, quan escric contes sobre màgia, Harry Potter és i sempre ho serà, una gran referència. 

El que més m'agrada de Harry Potter no són els personatges principals, al contrari: no soporto l'Hermione Granger perquè és una mica plasta i rata de biblioteca, però té els seus moments; en Harry Potter és molt victimista, però també s'ha d'entendre que al pobre noi li passa tot; i en Ron Weasley és el que em cau millor perquè és el més humà (però considero que a vegades el pinta molt tonto); en Draco Malfoy m'agradaria més sinó fos perquè és molt antagonista (al ser en principi un llibre per a nens, hi ha d'haver el dolent idiota), tot i que el pobre només té ràbia al Harry perquè no va voler ser amic seu. 

El que més m'agrada de Harry Potter és el món, l'univers que ha creat la Rowling, perquè pots imaginar-te un munt de coses i tot és genial. També té un munt de personatges i per tant pots crear un munt d'històries per als personatges secundàris (o no). 

Amb aquests llibres ("per a nens") jo he après moltes coses i no em cansaré mai de llegir-los pequè sense ells no m'hagués decidit mai a escriure, n'estic segura.

La Rowling, podriem dir que és com la meva ídol, ha aconseguit crear una cosa fantàstica. I jo, algun dia també vull escriure "contes per a nens" i, si pot ser, arribar a crear el que ella ha creat. És un repte dur i difícil, però si m'hi esforço, qui sap el que podré fer. 

He escrit això perquè em sembla increïble el que un llibre ens pot fer sentir. I, si mai us sentiu així amb un llibre, ho entendreu. Jo he plorat per les morts dels personatges, tant als llibres com a les pel·lícules, he odiat i estimat personatges (inclús a la Rowling). Si mai us sentiu així, de debò, sabreu què és estimar un llibre. 

PD: Sí, ara ja teniu permís per dir-me friki, que sé que us en esteu morint de ganes x). 

The Apple Road.